Iguals, intransferibles i remunerats

👤 Lluis Fuentes | Coordinador d’Homes Igualitaris Socialistes

L’esperança de la vacunació massiva contra el virus de la Covid 19 amaga aquests dies la posada en marxa d’una nova llei progressista i que significa un nou avenç del nostre país en favor de la plena igualtat entre dones i homes. L’1 de gener va entrar en vigor la darrera fase d’implantació dels permisos paternals, iguals, intransferibles i remunerats a l’abast dels pares treballadors. La mesura equipara en setze setmanes els permisos maternals i paternals per la cura dels infants recent nats.

Aquest decret llei implementat pel Govern de Pedro Sánchez situa Espanya a l’avantguarda europea en matèria de llicències per naixement de filles o fills, per davant dels països nòrdics, els quals permeten gaudir els treballadors permisos de dotze setmanes i retribuïdes al 80%, enfront de les 16 setmanes remunerades al 100% dels treballadors espanyols. I és que el sistema de permisos que fins ara funcionava al nostre país perpetuava un sistema que reforçava la divisió sexual del treball (elles com  a úniques responsables de la cura familiar).

La importància fonamental d’aquesta mesura radica en el fet que l’establiment del mateix permís per ambdós conjugues significa en realitat la possibilitat de dones i homes de dedicar-se per igual a la cura i el manteniment del recent nat, però al mateix temps de centrar-se en tot el que té relació amb la responsabilitat de manteniment de la llar. És en el nucli familiar on es produeixen tradicionalment les discriminacions més evidents contra les dones.

La possibilitat d’absentar-se de la feina per inconvenients relacionats amb la cura de filles i fills podrà ser ara totalment compartida, i ja no serà motiu de discriminació de les dones en l’àmbit laboral i el temor a l’absentisme maternal per part de moltes empreses.

L’equiparació del termini converteix aquest tipus de llicència en igualitària, però tant o més important és la remuneració al 100% i el fet que aquests permisos no siguin transferibles entre el pare i la mare, el que significa que en cas que el treballador no l’utilitzi, es perd l’oportunitat de gaudir, i no es permet la seva substitució per remuneració econòmica alternativa.

La reforma dels permisos que han entrat en vigor estableix que ambdós progenitors han de gaudir junts les 6 primeres setmanes de permís pel naixement o adopció de l’infant, la resta de les deu setmanes, es gaudiran en períodes setmanals.

Aquest nou sistema de permisos igualitaris és una reivindicació social que des de 2015 ha impulsat la Plataforma pels Permisos Iguals i Intransferibles per Naixement i Adopció (PPIINA), una plataforma que recull a diversos centenars d’entitats centrades en l’assoliment del qual ara és una realitat.

La corresponsabilitat en la cura de la llar pot dur igualment a una reorganització del temps lliure de dones i homes, i fer viable per primera vegada, una conciliació real per part de les dones. La manca de temps d’oci de les dones, discriminades amb relació als homes, en veure’s abocades a la cura familiar forçosa, davant l’absència tradicional dels homes en l’entorn familiar, ha significat històricament per elles una manca d’oportunitats (elles amb menys temps per formar-se, estudiar, preparar-se o gaudir de major qualitat personal).

Els homes, però, hem de fer possible un canvi d’actitud social i de voluntat individual per fer possible que els objectius d’aquesta llei igualitària siguin una realitat.  Els permisos igualitaris no poder esdevenir unes vacances pels pares i continuar sent una perpètua obligació per les mares. Convé recordar que la cura és una responsabilitat a compartir, per dones, homes, administracions i societat en general.

Aquesta reforma, però, té alguns punts que generen dubtes, especialment en el fet d’establir per acord entre empresa i treballador, el gaudiment del permís en jornada complerta o parcial, de les 6 primeres setmanes després del part. Aquesta mesura pot implicar en realitat que els homes treballadors es converteixin en “ajudants o col·laboradors” a la llar, per quan poden estar més temps disponibles per les empreses que les dones treballadores. Elles a més, poden continuar esdevenint així les principals cuidadores d’infants i persones grans, i la mà d’obra més precària pel mercat laboral.

Confiem que l’aplicació dels permisos igualitaris, l’obtenció de les primeres dades de gaudiment i sobretot, la realitat de com es distribueixen les setmanes compartides a la llar, permetin adoptar mesures reals a la llei que permetin trencar l’immens abisme entre la dedicació forçosa de les dones a la cura familiar amb relació als homes, i assolim la plena igualtat entre sexes en aquest espai.