(Almeria 1867, Madrid 1932). Periodista, escriptora, traductora i activista pels drets de les dones. Obligada a signar amb pseudònims, com ara “Colombine” o “Gabriel Luna”, va pertanyer a la Generació del 98 i és considerada la primera periodista profesional espanyola i en lengua castellana de la historia, en tant que fou redactora del Diario Universal madrileny.

Amor, sexo y vida

Nascuda en una acomodada familia, va ser educada al mateix nivell que els seus nou germans, i va accedir a la cultura tant difícil per les dones de la seva época.

Casada amb el fill del Governador Civil d’Almeria, aquest fou un empresari tipogràfic i editor del principal diari de la ciutat. Fet que va permetre Carmen familiriatzar-se amb el mon de la premsa escrita, facilitant el seu accés i col·laboració amb diverses tasques relacionades amb la impressió.

L’any 1895 obté la titulació de mestra d’ensenyament elemental i primaria, i el 1989 la d’ensenyament superior.

Al llarg de la seva vida fou una dona que va viure el maltractament a mans dels homes de la seva familia, fet que va significar molt en la seva lluita pels drets de les dones.

L’any 1902 comença a col·laborar escribint en la secció Notas Femeninas del diari El Globo, on tractaven temes com les dones i el sufragi, la inspección de les fabriques obreres. L’any 1903 comença a treballar pel Diario Universal on es feia a càrrec d’una columna diària titulada “Lecturas para la mujer” amb el pseudònim de Colombine, primera vegada en la història d’Espanya que una dona era contractada com periodista profesional.

El 1906 repren la seva tasca com a docent però continua exercint com a periodista, posant en marxa a l’Heraldo de Madrid una campanya en favor del sufragi femení, amb una columna que titula “El vot de la dona”.

Fundadora d’una trobada literaria, “La tertulia modernista” es convertí en un punt de trobada cultural de destacats personatges de l’art de l’època.

L’any 1809 decideix apropar-se a les tropes de l’exercit espanyol que lluitaven al voltant de Melilla, on exerceix com a corresponsal de guerra pel diari El Heraldo de Málaga, convertint-se en la primera dona espanyola en realitzar aquesta professió. En tornar de la guerra a Madrid, publica l’article “Guerra a la guerra” on defensa els pioners de l’objecció de consciència a Espanya.

Rodalquilar: el lindo valle andaluz de Carmen de Burgos

L’any 1911 fou nomenda professora de l’Escola d’Arts i Oficis de Madrid, treball que compagina amb donar clases a persones cegues i sordes.

Vidua del seu marit, l’any 1911 inicia una relació amb Ramon Gomez de la Serna, que durarà 20 anys, i amb qui inicià projectes en comú de recolzament de joves autors.

L’any 1931 amb la proclamació de la Segona República, Carmen de Burgos veu assolides les seves principals reclamacions amb el reconeixement per part de la nova constitució del matrimoni civil, el divorci i el vot femení.

Afiliada al Partit Republicà Radical Socialista, fou nombrada amb diversos càrrecs orgànics i representatius de diverses entitats i organitzatcions de dones, ingressant aquel mateix any en la masoneria, on fundà la logia Amor de la qual en fou gran maestre.

La Guerra Civil i la repressió franquista posterior van afegir a Carmen de Burgos en la llista d’autors prohibits i les s ves obres van desapareixer d’estanteries i biblioteques.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s