Simone de Beauvoir va neixer a Paris l’any 1908.  Pensadora i novel·lista francesa, representant del moviment existencialista ateu i figura important dins del feminisme per el seu paper en la reivindicació dels drets de la dona.

Va néixer en el sí d’una família burgesa, va destacar des de primerenca edat com una alumna brillant. Va estudiar en la Sorbona i en 1929 va conèixer a Jean-Paul Sartre, que es va convertir en el seu company durant la resta de la seva vida.

Es va graduar en filosofia i fins a 1943 es va dedicar a la docència en els liceus de Marsella, Ruan i París. Publica la seva primera obra l’any 1943 amb el títol lava ser La convidada.

Participà intensament en els debats ideològics de l’època, tot atancant amb duresa a la dreta francesa tot assumint el paper d’intel·lectual compromesa. En els seus textos literaris va revisar els conceptes d’història i personatge i va incorporar, des de l’òptica existencialista, els temes de “llibertat”, “situació” i “compromís”.

El seu llibre El segon sexe (1949) va significar un punt de partida teòric per a diferents grups feministes, i es va convertir en una obra clàssica del pensament contemporani. En ell va elaborar una història sobre la condició social de la dona i va analitzar les diferents característiques de l’opressió masculina. Va afirmar que en ser exclosa dels processos de producció i confinada a la llar i a les funcions reproductives, la dona perdia tots els vincles socials i amb ells la possibilitat de ser lliure. Va analitzar la situació de gènere des de la visió de la biologia, la psicoanàlisi i el marxisme; va destruir els mites femenins, i va incitar a buscar un autèntic alliberament. Va sostenir que la lluita per a l’emancipació de la dona era diferent i paral·lela a la lluita de classes, i que el principal problema que havia d’afrontar el “sexe feble” no era ideològic sinó econòmic.

A més, va ser una de les primeres promotores del dret a l’avortament, assegurant que aquest és «part integral de l’evolució en la naturalesa i la història humana. Això no és un argument ni a favor o en contra, sinó un fet innegable. No hi ha poble, ni època on l’avortament no fos practicat legal o il·legalment. L’avortament està completament lligat a l’existència humana».

Simone de Beauvoir va fundar amb algunes feministes la Lliga dels Drets de la Dona, que es va proposar reaccionar amb fermesa davant qualsevol discriminació sexista, i va preparar un nombre especial de Temps Moderns destinat a la discussió del tema. Va guanyar el Premi  Goncourt amb Els mandarins (1954), on va tractar les dificultats dels intel·lectuals de la postguerra per a assumir la seva responsabilitat social. En 1966 va participar en el Tribunal Russell, al maig de 1968 es va solidaritzar amb els estudiants liderats per Daniel Cohn-Bendit, en 1972 va presidir l’associació Choisir, encarregada de defensar la lliure contracepció, i fins als seus últims dies va ser una incansable lluitadora pels drets humans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s