El 19 d’agost de 1883 naixia una nena que va ser registrada com Gabrielle Chanel. . Però no va ser aquest el nom amb el qual es convertiria en una de les persones més influents del segle XX. Per a la posteritat seria coneguda com a Coco Chanel, un malnom que li va venir d’un origen poc glamurós: procedia d’una cançó que interpretava quan era poc més que una adolescent pels tuguris de Moulins (França), per a complementar la paga del seu treball en una sastrería, després d’haver passat per un orfenat i un rígid internat religiós.

El canvi de segle va propiciar el naixement d’un nou tipus femení, la coneguda com a “Dona Nova”, que no es resignava al limitat racó que la societat li havia reservat fins llavors, que buscava ser independent i que demanava a crits demostrar la seva capacitat per a escometre qualsevol tasca masculina.

La Primera Guerra Mundial va permetre que aquesta dona irrompés amb força, empesa per la necessitat d’ocupar-se de les labors de rereguarda abandonades pels homes que estaven sent massacrats en les trinxeres.

Chanel va començar la seva trajectòria d’una forma poc original, obrint una botiga de barrets a París finançada pel seu llavors amant, pero ben aviat ela seva capacitat d’innovació va posar la moda potes enlaire i la va convertir en tot un símbol.

Com a dissenyadora, va signar la defunció oficial dels “corsé” i de qualsevol altra peça que busqués constrènyer a la dona. Va instaurar els pantalons i la tallada de cabells al garçon, tall que recordaba el tall de cabell masculí; es va atrevir a fer del negre, menyspreat fins llavors per la seva vinculació amb el dol, el summum de l’elegància, i va escurçar les faldilles fins a just per sota dels genolls (curiosament, quan va irrompre la minifaldilla, que ja les deixava directament a l’aire, va posar el crit en el cel perquè considerava que aquesta era la part més lletja del cos de la dona).

I no sols a la roba, també en l’actitud: si fins llavors el bronzejat havia estat considerat una cosa indigna de l’aristocràcia per considerar que denunciava la condició d’obrer de qui ho lluïa, Coco Chanel va començar a aparèixer en públic visiblement bruna, bandejant el barret femení a les platges perquè així quedés més pell a l’abast del sol.

La resta, és història: el seu petit vestit negre i la seva bossa (que va incorporar per primera vegada una cadena per a poder ser penjat a l’espatlla i alliberar així les mans de la dona). No obstant això, aquesta dona, lluitadora i ambiciosa com tot visionari, que dissenyava directament sobre el cos de les models perquè no sabia de dibuix ni patronatge, va anar també un exemple de les contradiccions d’uns temps històrics molt complicats.

Va morir el 10 de gener de 1971 als 87 anys a París.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s