Com detectem el masclisme no evident?

👤 Lluis Fuentes | Coordinador d’Homes Igualitaris Socialistes

Ara que mig mon commemora el Dia Internacional contra les violències vers les dones, la visibilitat de les violències físiques i els assassinats de dones, lamentablement son més noticia que la resta de l’any.

Però aquests fets són la culminació extrema de les actituds irracionals i censurables de molts homes que porten fins al darrer graó tot un seguit de conductes i accions masclistes que hem naturalitzat i que formen part a sovint, de l’acceptació social del comportament masculí estereotipat. Aquestes conductes formen part de la violència masclista i de les discriminacions que sofreixen una gran quantitat de dones al llarg de les seves vides.

Fem una rápida ullada de com detectar al masclista invisible i silenciós a través de les seves paraules, missatges i accions:

• S’oculta darrera frases com “Jo no soc ni feminista ni masclista, crec que som iguals” pensant que el feminisme és la reacció contrària al masclisme. El feminisme té per objectiu la plena igualtat entre sexes, el masclisme la crença que l’home és per defenició superior a la dona.

• Els homes també pateixen violencia de gènere. Un dels lemes mantra del masclisme. Fals. No existeix una violència de les dones vers els homes per raons de sexe per quan no existeix un sistema ideològic i cultural d’opressió i discriminació dels homes, sino de les dones.

• Moltes dones usen les denúncies falses per violència de gènere. Recurs totalment fals propi d’homes agraviats i resentits. Segons la Fiscalia General de l’Estat només el 0.01% de les denúncies per aquest tipus de violència son falses, gairebé ni existeixen.

• El llenguatge no sexista és una pèrdua de temps. La construcció del llenguatge com a vehicle de transmissió d’idees i missatges històricament ha estat en mans dels homes, mostrant una visió androcèntrica. El que no es menciona no es veu, i el que no es veu no existeix. Així perpetuem la invisibilitat de les dones en l’ús de les llengües.

• Les floretes (‘piropos’ en castellà) formen part del fet de ser home. Es tracta d’un recurs agradable adreçat a una altra persona amb la intenció d’animar o agradar. Xiular, babejar o cridar paraules en públic a una dona, qualsevol cosa relacionada amb el seu sexe, físic, detall corporal o vestiumenta és ofensiu i constitueix assatgemen verbal. Son freqüents en homes primitius, rudes i antics, no dels homes moderns i igualitaris.

• Si celebrem dies de les dones, hauria d’haver un dia dels homes. Es commemora el 8 de març per no oblidar les lluites de les dones obreres de fa més d’un segle en defensa dels seus drets laborals i socials a costa de la pèrdua de moltes de les seves vides. Avui encara les dones pateixen opressió, discriminacions, desigualtats en tots els àmbits de la vida i violències pel fet de ser dones. Els homes mai ho hem conegut  ni sofert, per quan som el sexe opresor.

• Les dones s’han d’ocupar de la llar i la cura. La responsabilitat d’assumir determinades tasques no està integrat a l’adn humà. Son els esteorotips de gènere, les etiquetes socials impostades i la cultura androcéntrica que estableixen el criteri social de repartiment de responsabilitats entre dones i homes.