Una fòrmula molt habitual a les societats de mitjans de segle XX era preguntar si la persona interlocutora era senyora o senyoreta. Tot i que avui en dia no és gaire frequent, encara continuem trobant aquest format d’apel·latiu en algunes preguntes de formularis, sobretot.

És clar que únicament les dones poden ser senyores o senyoretes i la gravetat estriba, si parem apensar-hi bé, en el fet que remarca la diferència; el tractament canvia a “senyora” quan la dona es casa.

Aquesta fòrmula d’aplicació únicament al sexe femení, no més implica una infantilització de les dones, sinó que a més estableix que la maduresa de la dona arriba quan ella es casa, evidenciant la necessitat de la consideració social a l’existència d’un marit.

No trobarem aquest tractament en el cas dels homes, on no trobarem diferenciació entre senyor i senyoret. L’home sempre és home, estigui o no casat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s