(Sevilla, 1858 – Barcelona, 1926). Fou una destacada dramaturga, narradora, periodista i activista política, és considerada com la principal intelectual del feminisme espanyol de primers del segle XX.

La intensa lucha de Ángeles López de Ayala

Ideologicament republicana, afiliada a la francmassoneria i impulsora de la lluita feminista ja des de finals del segle XIX, va impulsar la creació, conjuntament amb l’anarquista Teresa Claramunt i l’espiritista Amalia Domingo, de la Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona l’any 1892, considerada com la primera organització feminista de la història d’Espanya. A la creació d’aquesta, va seguir l’impuls d’una altra organització, la Sociedad Progresiva Femenina (1898), una entitat en defensa dels drets de les dones, que pretenia l’emancipació de les dones de l’Església católica i de la supremacía masculina.

López de Ayala fou educada en diversos convents, però la seva escasa vocació religiosa, van fer que abandones la vida clerical per centrar-se en les lletres.

Amb setze anys d’edat ja havia escrit una novel·la, El triunfo de la virtud, al temps que realitzava frequents col·laboracions per publicacions de l’època.

La publicació l’any 1897 de la seva obra Los terremotos de Andalucia o Justicia de Dios coincideixen amb els inicis del seu activisme polític contra la institució monárquica, motiu pel qual va sofrir una curta pena de pressó.

L’any 1888 es trasllada a Barcelona on funda el semanari El progreso , publicació de caire republicà i que girava entorn els drets de les dones, al que més tard es van afegir altres publicacions com El gladiador (1906) dedicat a la lluita feminista des de diversos camps o  El Libertador (1910) definit com a diari defensor de les dones i òrgan lliurepensador. La seva activitat política i periodística va dur-la a pressó durant llargues temporades.

El 10 de juliol de 1910 va organitzar, amb l’ajuda del moviment lerrouxista, la manifestació femenina més nombrosa i important de la Restauració, abanderant l’emancipació de les dones, el lliurepensament i la república.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s