👤 Isabel Pallejà | Consellera de comerç del districte de l’Eixample

El cotxe últimament está molt denostat.  Sembla ser que totes les desgràcies del canvi climàtic es deuen a l’ús intensiu que fem del cotxe.  Emissions de grans indústries arreu del món no ens semblen tan greus. Tot depèn de la capacitat de l’ésser humà de destriar el grà de la palla.

Pertanyo a una generació que amb el pas del temps hem descobert que eram feministes sense tenir consciènciencia d’aquest fet.

Teniem ganes de demostrar que valiem i podiem fer el mateix que feia un home o millor.  No voliem renunciar a tenir una familia estable, fills i filles i tampoc voliem renunciar a una feina remunerada i que  s’ens reconegués la nostra valua professional.

Això  significaba jornades laborals i familiars molt extenses, en el meu cas dobles jornades laborals, la de la feina d’agent comercial propiament dita, la que aportava ingressos a l’economia familiar i la que no era remunerada,  la que necessitava com a persona, com a dona que té la oportunitat de canviar estereotips, col.laborant amb el col.legi professional o fent voluntariat.  Quantes amigues estavem en la mateixa situació! Significava arribar a casa tard al vespre. Si tenies sort, la teva parella t’ajudava, i sinó havies de fer el sopar i posar a dormir els fills.

La nostra generació, la que donava valor a poder tenir carnet de conduir perquè significaba l’al.liberació, poder agafar el cotxe i anar a tot arreu,  sense dependre de ningú. En el meu cas, com autónoma, podía portar els meus fills amb mi mentre treballava.  Ho vaig fer amb el primer i ho vaig fer amb el,segon.  Per mi, poder tenir un cotxe, poder-me desplaçar amb llibertat, guanyar temps per poder acudir a la feina, a les necessitats de la familia, era fonamental.

Potser les persones més joves que llegeixin aquest escrit poden  pensar que eram unes il.luses. Doncs no era així. Eram conscients del que feiem.  Eram conscients de la càrrega de feina que teniem però també de les portes que obriem a les generacions posteriors. No ens menyspreieu.

Varem poder ser dones i mares treballadores.  Varem poder tenir independència i cuidar dels nostres fills.  Varem poder guanyar temps i qualitat de vida (l’elecció va ser nostra) gràcies a que ens podiem desplaçar en cotxe .En el meu cas, no m’en penedeixo. Ho tornaria a fer.

Per això, quan ara em trobo que en moltes facetes de la vida es criminalitza el cotxe, jo els hi puc dir a les dones d’aquesta generació, que les dones de la meva generació, les que vam lluitar des de l’anonimat, amb fets, sense grans gestos ni manifestacions, que per nosaltres el cotxe va ser una eina d’al.liberació.  Continua sent una eina d’al.liberació.

L’ús del cotxe ha de ser racional.  Però per les dones té un valor afegit, el de la independència.  Busquem alternatives. Busquem vehicles menys contaminants.  Però no us equivoqueu, el que podeu fer amb un cotxe no equival al que es pot fer amb una bicicleta o un patinet.  Hi ha espai per totes les necessitats i per tothom.

A les dones joves els hi diría: apreneu a conduir.  El que feu després és cosa vostra, podeu escollir, podeu decidir.  Al cap i a la fí, per això hem lluitat, per això continuem lluitant.

Isabel Pallejà

Consellera de comerç del districte de l’Eixample

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s