Susana Closa: “Les dones no han tingut les mateixes oportunitats i les desigualtats estan clares”

La segona entrevista que hem realitzat per a l’Àgora Feminista ha estat per a la gerent de l’Institut de Barcelona Esports (IBE), Susanna Closa.

Durant l’entrevista, Closa ha respòs preguntes sobre la posició de les dones dins el món de l’esport, sobre experiències personals que ha pogut patir en la seva vida professional i alhora també sobre l’actualitat esportiva.

Al final de l’entrevista ha estat sotmesa al que anomenem «tercer grau» on l’hem fet escollir entre diferents opcions.

Vídeo de l’entrevista:

P: Com vas descobrir la teva passió pel món de l’esport?

R:  Doncs de ben petita. Suposo que es una qüestió que a vegades tens habilitats i també tens un entorn molt favorable com son uns germans i una família que t’ajuda perquè fas cabrioles..

P: Has desenvolupat diverses facetes en l’àmbit de l’esport; des de la pràctica, la direcció d’un club fins a la gestió pública. El teu ha estat un camí fàcil o amb obstacles?

R: jo l’he tingut bastant fàcil, però també es veritat que sempre he estat molt acompanyada o he tingut la sort que hi ha hagut algú que m’ha acompanyat, com de mentor i la mentoria crec que es interesantíssima ja sigui pels homes com per les dones. En aquest cas han estat homes, perquè al món de l’esport han estat homes, i que possiblement han confiat en dones i han trencat. Tot i això no es un camp fàcil per les dones.

P: El fet de ser dona, t’ha condicionat en algun moment de la teva vida en el món de l’esport?

R: Jo crec que les dones no han tingut les mateixes oportunitats i les desigualtats estan clares. Però ja no es una reivindicació, es una realitat. I per tant aquestes s’han d’anar treballant a mida que passa el temps. Tot i que nosaltres hem de fer un salt qualitatiu, no, un salt endavant i molt gran.

P: L’esport femení del nostre país, ha obtingut notables èxits esportius en moltes disciplines; Que creus que cal per a que les dones arribin a l’esport d’elit en igualtat de condicions amb els homes?

R: En primer lloc una feina que s’està fent ara, que es visualització. Es veritat, des de 1910 les dones han practicat esport, però clar d’una minoria tan minoria, i d’una pràctica que l’esport no deixa de ser masclista amb els seus inicis i la seva pràctica. Això el que ha fet es no visualitzar-ho. Al trencar aquesta visualització, al posar unes referències, al començar uns mitjans a fer una divulgació…  hi ha una feina en silenci que s’ha posat en valor i això es extremadament important.

P: Com creus que les administracions públiques poden fomentar l’esport femení?

R: Jo crec que les administracions públiques tenen sensibilitat, i aquesta sensibilitat s’ha vist reflectida en molts casos: polítiques de subvencions, que tu prioritzes i que per tant pots prioritzar amb els equips femenins, la distribució d’horaris, amb un projecte d’entitats que també afavoreixis que hi hagi aquesta igualtat. Tens elements, no del tot perquè qui ha de regular no es l’administració púbica local. Qui ha de regular son altres estaments.

P: Creus que el model de finançament del sistema esportiu a casa nostra basat en atorgar facilitats en la legislació de les entitats sense ànim de lucre i les subvencions per part de les administracions publiques son el millor model pel futur del nostre esport base?

R: Jo crec que les administracions tenen una part molt bona que es que intenten posar les infraestructures a l’abast de les entitats i les entitats tenen una feina descomunal que es precisament aquest treball voluntariós, sense ànim de lucre i que el que fa es muntar unes estructures òbviament cada cop més professionals, perquè així ha de ser, però que de difícil resposta per a altres sectors. El finançament de les subvencions es veritat que sempre tothom diu que no són suficients, l’aportació del practicant es una altra, però si que hauria d’haver una tercera pota que es el patrocini i el patrocini no només de grans esdeveniments o de grans figures sinó de buscar un patrocini més social.

P: En un moment de crisi econòmica com l’actual, quina opinió et mereix conèixer les xifres astronòmiques de deutes i despeses dels grans clubs de futbol arreu del món: El deute del FC Barcelona, l’adquisició del Newcastle per part de la família reial saudí o els salaris dels jugadors del Paris Saint Germain?

R: Home, dona una mica de vertigen, les coses com siguin. Però també s’ha d’entendre una cosa, son negocis, i l’esport també té una part que es business i el business si funciona fantàstic, si no funciona es on tenim un problema. Però si que es veritat que es un mirall i una comparativa. I això possiblement es el que s’ha de trencar.

P: la incorporació de la tecnologia en el món de l’esport a més de modernitzar el sector i evitar les polèmiques dels arbitratges a molts esports, no han acabat de callar les veus crítiques. Que creus que ha fallat?

R: Jo crec que no falla res, sinó que senzillament com totes les coses, un canvi es un canvi, hi ha detractors i defensors, els models s’han d’anar adaptant i perfeccionant però la tecnologia ens permetrà i ens donarà una mirada de treball en evolució i de creixement fantàstica.

P: Quin tipus de polítiques cal fer per veure algun dia presidentes, directores generals o màximes mandatàries dones al front dels grans clubs del nostre país?

R: En primer lloc el treball que s’està fent ara, i es que la dona ja està buscant el seu espai. En segon la dona també ha de ser capaç de dir vull ser-ho, important, perquè encara hi ha molta càrrega, es igual, social, familiar… que a vegades això genera cert fre, i el fre no pot ser el sostre de vidre que se’ns genera socialment sinó que al mateix temps nosaltres hem de ser capaces de trencar aquest sostre de vidre. I després també doncs provocar alguna miqueta, alguna normativa amb algun element que sigui més paritari. El fet de les juntes directives, el fet de les representacions i això amb un món i un sector molt masculinitzat jo crec que podria ser un avenç significatiu.

P: Quins reptes té l’actual equip municipal per millorar el sector esportiu a Barcelona?

R: Jo crec que té tres reptes clars: el que està clar es la promoció de l’esport, que es l’ADN de la política pública i sobretot local. El sustentar aquests dos pilars, el d’equipaments que es un gran recurs que ofereix a les entitats esportives i aquestes entitats esportives que siguin capaces no només de formar-se, sinó de suportar tots aquests canvis que els venen que tenen que generen molta tensió, perquè ens hem adaptat a la tecnologia, perquè hem de ser més transparents i més professionals, perquè el sector es més professional i això genera uns recursos. Es a dir aquest es el gran que, perquè es el nostre pilar del nostre sistema. I després com sempre, hi ha oportunitats, i l’esport dona una oportunitat de visibilitat de Barcelona com una ciutat del món capaç, perquè ho ha mostrat, no només ara sinó ho ha mostrat al llarg de tota la seva trajectòria, una Barcelona que es posiciona al món gràcies a l’esport o que l’esport ha posicionat Barcelona, això ja depèn de cadascun i com no la tecnologia perquè es una oportunitat d’una empresa o empreses o sector que pot créixer molt mes en relació a la innovació i la tecnologia com una oportunitat.